Dolors has mostrat rancúnia, despit i ressentiment.
Aboca’l contra qui realment s’ho mereix: els teus sinistres companys de partit i a tots els que ocupant un lloc de responsabilitat van convertir la VICTÒRIA INDISCUTIBLE DE L’U D’OCTUBRE EN DERROTA PER LA SEVA TRAÏCIÓ AL POBLE CATALÀ.
El poble català mai va sentir que havíem perdut. L’1 d’octubre va ser una gran victòria. Només uns polítics entregats a l’enemic i fidels a l’amo espanyol la podien convertir en derrota quan us vàreu entregar miserablement a un botxí, que aquell dia va trontollar. I només la rancúnia i el ressentiment d’una dona amargada que vol justificar-se encara llença merda al poble català.
Aquí la baixesa moral de Dolors Bassa, quan tant ella com els seus companys, en lloc de mantenir-se ferms, i aplicar el resultat d’un referèndum vinculant, van córrer a demanar perdó a l’amo. Que sense la seva ignominiosa actuació – la dels polítics de casa- es veien perduts perquè els observadors internacionals van donar per bo el plebiscit.
No teniu vergonya d’haver convertit la victòria del poble català en una traïció i entrega a l’enemic.
Qui des d’aleshores ens ha esclafat molt més. La xifra de mes de 3500 repressaliats imputats ho avala. Avui el poble català molt més esclafat.
I algú es queixa del rebombori a les xarxes per les declaracions infectes d’una ressentida Dolors Bassa, que encara s’ha atrevit a anar contra el poble que entre tots ells van trair i deixar sotmès al botxí ecs-panyol?
Hauríem hagut de prendre aquell parlament infestat de traïdors i botiflers.
No tens vergonya ni decència ni dignitat ni moral. Els únics culpables que avui estiguem mes sotmesos, espoliats i esclaus que mai sou vosaltres. Si busqueu culpables mireu-vos al mirall i a veure si trobeu cap justificació a part de la covarda actuació, perquè si els catalans haguéssim tingut tribunals propis ús hagueren d’haver jutjat per alta traïció a la nació catalana. Mínim us haurien caigut 30 anys…
Rentat la boca que els únics culpables sou vosaltres, una classe política que ens va trair i entregar.
No mereixeu confiança ni respecte. I si no éreu capaços, no haver-vos dedicat a la política.
Amb l’agreujant que persones ben relacionades internacionalment van posar-se a disposició de la generalitat i dels polítics catalans per fer de mediadors i contactar amb dirigents de tot el món i facilitar així la separació de Catalunya amb èxit a nivell internacional. Però es va veure clarament que ni la Generalitat ni els polítics ho volien fer atès que ho van rebutjar. Ara ens trobem com ens trobem per culpa d’ells. De ningú més.
L’atrotinat “imperio” va trontollar. Però la victòria del poble català va ser anul·lada per una classe política al servei del botxí. És ser molt miserable damunt no reconèixer el greuge fet contra els catalans per part dels que crèiem nostres.
