Guifré I el Pilós i na Guinedell d’Empúries

Benvinguts a l’acte del Moviment Identitari Català de Pares de la Pàtria 201

Primer de tot vull agrair la vostra presència aquí a Ripoll.

Vull que sapigueu que nosaltres sempre ens mantindrem en peu davant de les amenaces, denuncies i manipulacions de l’estat espanyol i dels incontrolats que viuen entre nosaltres.

Totes les difamacions toparan amb la veritat i amb el patriotisme, sabem que ens persegueixen i ens volen empresonar però nosaltres seguirem lluitant per la democràcia i la llibertat, la nostra missió no va més enllà de la independència de Catalunya i la defensa de la nostra identitat.

 

Guifré I el Pilós

Guifré el Pilós va ser comte de Barcelona, Girona, Urgell, Cerdanya i Conflent com també va ser el darrer comte nomenat pels reis francs, Guifre era el fill de Sunifred d’Urgell.


Va ser el fundador del gloriós casal de Barcelona que regí durant cinc segles la nostra nació d’una manera admirable.

 

Guifré lluita contra els musulmans amb força èxit i emprengué amb els seus vassalls la repoblació i la conquista de l’alta Catalunya, funda el monestir de Ripoll (879) i el monestir de Sant Joan de les Abadesses (887).

 

Les seves gestes arriben a totes les terres i esdevingué un heroi nacional i d’aquest prestigi ha nascut la llegenda de l’origen de la bandera catalana. 


Guifré caigué ferit i Carles el Calb anar a visitar-lo per felicitar-lo pel seu coratge, havia evitat que la invasió pogués estendre’s. Carles el Calb va posar els quatre dits en la ferida del comte Guifré i va passar-los per damunt del seu escut daurat.

D’aquesta manera, va néixer l’escut de la casa de Barcelona i Guifre el Pilós va ser sense cap dubte anomenat el Pare de la Pàtria.

 

El comte Guifré morí en la lluita contra l’islam l’any 897.

 

Les seves despulles romanen al monestir de Santa Maria de Ripoll.

El Moviment Identitari Català sempre recordarà la nostra història, i Guifre el Pilós ens va ensenyar com s’han de tractar els invasors. Nosaltres ho tenim clar, totes les persones que viuen a Catalunya i no respecten les nostres  institucions han de ser expulsades immediatament.


Visca la Pàtria i Visca la Llibertat!

 

Guinedell d’Empúries

Si el rei franc hagués sucat mai els dits a la sang de Guifré el Pilós per donar-li un escut d’armes, una cosa és segura: Guinedilda de Cerdanya hauria estat al costat del ferit. El que no és tan clar és si això hauria sortit a les cròniques: l’esposa del comte, tot i la gran importància que va tenir al seu moment, no apareix a la foto dels personatges més cèlebres de la nostra història.

Matrimoni entre cosins

Guinedilda (també dita Guinedell o Guinedella) es va casar als voltants de l’any 870 amb el seu cosí segon, Guifré. Aquests lligams endogàmics —que sovint fregaven l’incest— van ser molt freqüents entre els primers comtes catalans i eren tolerats per l’Església, còmplice d’aquella estratègia política: eren temps decisius per a la conformació del territori i del nou poder comtal, i no els semblava prudent involucrar altres famílies en el projecte.

Guinedell va ser molt més que la mare de la primera dinastia comtal catalana, la de Barcelona. Va ser una dona que va compartir el poder amb el seu marit i va participar braç a braç en les seves decisions. En tots els documents de l’època en què apareix el nom de Guifré I, ella també s’esmenta com a comtessa de ple dret, mai com a simple consort. De fet, en el segle IX el poder era compartit per tota la parentela, i Guinedell hi va tenir un paper especialment rellevant.

Una dona amb sentit d’estat

Fins i tot es conserva un poema de l’arxipreste mossàrab Cebrià, de Còrdova, elogiant-la: és evident que calia tenir bones relacions amb una parella que s’havia revelat prou poderosa per actuar amb independència dels reis francs, i que exercien el seu poder en una àrea cada cop més àmplia, amb la legitimitat d’una pila de títols (Barcelona, Urgell, Besalú, Cerdanya, Girona i Osona) i una política intel·ligent de repoblació.
Amb els seus nou fills, Guifré i Guinedell també van actuar amb sentit d’estat. Prova d’això és que en van oferir dos a l’Església com a monjos, però no en un lloc qualsevol: als monestirs que acabaven de fundar a Sant Joan de les Abadesses  i a Ripoll, dos llocs clau per al control del territori. Va ser en aquest últim monestir on van enterrar Guifré I el 897, i probablement també la seva esposa Guinedell, uns tres anys després. No sabem del cert la data de la seva mort però en tot cas hauria d’haver-se produït abans del 18 de febrer de 900, data en la qual tenim un document de la seva filla Emma en què es refereix a la seva mare com ja difunta.
Guinedell, comtessa de Barcelona, Urgell, Besalú, Cerdanya, Girona i Osona, casada amb Guifré I el Pelós, va ser mare de cinc fills i quatre filles.
.Guifré II Borrell de Barcelona (874-911), comte de Barcelona.
.Miró II de Cerdanya (878-927), comte de Cerdanya i Besalú.
.Emma de Barcelona (880-942), abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
.Sunifred II d’Urgell (880?-948), comte d’Urgell.
.Radulf de Barcelona (885-940/942), bisbe d’Urgell i abat de Ripoll.
Sunyer I de Barcelona (890-951), comte de Barcelona.
.Ermessenda de Barcelona (?-925).
.Cixilona de Barcelona (o Xixilona o Quíxol) (?-945), abadessa del monestir de Santa Maria del Camí fundat per la seva germana Emma el 921.
.Riquilda de Barcelona.
Guinidilda de Barcelona (?-923) casada amb Ramon II de Tolosa.
Des de 1945, Guinedilda d’Empúries és la geganta de Ripoll, es diu Guinedell i representa la muller de Guifré el Pilós que tan bé te la seva representació com a gegant de Ripoll.
Visca Catalunya!!
senyera,fenix,moviment,identitari,catala,mic,catalunyacatalana,

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.