Tot i que és una data que passa força desapercebuda en el calendari de dies assenyalats, el 26 de gener Catalunya commemora el dia del soldat català. Es tracta d’una celebració que si bé no té una àmplia tradició a casa nostra, en els darrers anys està sent recuperada per formacions polítiques i associacions culturals.

L’efemèride, a més, té la virtut d’aglutinar en un sol dia quatre dates significatives: per una banda se celebra la victòria de les tropes catalanes el 1641 a la Guerra dels Segadors en la batalla de Montjuïc; l’annexió de Catalunya a França per part de Napoleó el 1812, l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona l’any 1939 i la mort del jove militant de Terra Lliure, Martí Marcó, l’any 1979 a mans de la policia espanyola.

A més a més d’aquestes efemèrides, el dia del soldat català és una data que pretén homenatjar tots aquells catalans i catalanes que en algun moment de la història han lluitat per la llibertat del nostre poble en contra de l’ocupació dels estats espanyol i francès.

En dates tan assenyalades com aquesta, cal recordar, que gràcies als milers de militants independentistes avui el nostre poble segueix viu i més combatiu que mai malgrat els més de 300 anys d’opressió espanyola i francesa. A tots aquells segadors, miquelets, angelets de la terra, maulets, patriotes de Prats de Molló o als antifeixistes de la Guerra Civil ja que gràcies al seu esforç i perseverança: la lluita per la llibertat nacional i arriba als nostres dies i ens dóna la responsabilitat històrica d’agafar-ne el relleu.

Perquè els caiguts en combat, al seu dia, van ser joves com nosaltres que es van plantar, van dir no davant les injustícies que els rodejaven, van deixar-ho tot per als altres i van creure en un país lliure nacionalment. Perquè van ser titllats d’idealistes, d’utòpics, van ser reprimits durament però, avui sabem que tard o d’hora la història els donarà la raó. Com a joves, hem de mantenir el record dels caiguts en combat tenint present que el millor homenatge és mantenir ben viva la flama del seu combat.

Perquè per molt que els enemics del nostre poble continuïn intentant esborrar la nostra cultura i la nostra identitat mitjançant lleis feixistes, l’espanyolització del català a la Franja, la marginalització al nord dels Pirineus o que intentin reprimir les voluntats del poble que lluita per una Catalunya lliure de tota opressió, amb la criminalització, l’empresonament i amb la violència institucional mai ens rendirem.

Per això cal recordar als nostres patriotes, a la nostra gent que s’estima aquesta terra per sobre de tot; i entendre que val la pena seguir lluitant, ja que si en més de tres segles ni els espanyols ni els francesos han aconseguit el que buscaven, tampoc ho podran aconseguir ara.

Sembla, però, que encara no han entès el que els ve a dir la història; ja els ho diem nosaltres: que amb nosaltres no podran! Que no podran fer res contra les ànsies de llibertat dels lluitadors catalans!

En vist aquests últims mesos una greu provocació per part del govern espanyol, per dir-nos que encara ens vigilen, i que poden fer el que vulguin amb total impunitat. Un altra vegada el jou de Castella cau damunt nostre.
Ens volen fer desaparèixer com a poble, ens volen assimilar i nosaltres els hi diem NO, no podreu amb tot un poble, som un poble que segueix dempeus! Potser es pensen que no tenim dignitat, que no tenim memòria. Que engarjolant els nostres polítics farem marxa enrere? Ans al contrari amb més ràbia lluitarem. Que amb quatre engrunes en temin prou? No! O volem tot perquè és nostre. Fermesa, constància, lleialtat i la victòria serà nostra catalans.

A continuació llegiré el jurament dels soldats de l’exèrcit català.

Estem en el moment més solemne i més sagrat per nosaltres. Des de fa dos segles, cap moment com el present havia arribat a Catalunya. Gràcies al nostre gest, avui flota de nou sota el nostre cel la bandera roja i daurada que hem heretat dels nostres avantpassats, vençuda, però tenyida de la sang que vessaren generosament i heròicament en la defensa de les nostres perdudes llibertats.

Contempleu-la, la nostra bandera!. Es el símbol de tantes coses que estimem i ens costen tan cares!. En els seus colors, cadascú de vosaltres descobrirà el color del seu ideal polític, religiós i social, per més avançat que sigui.

La nostra bandera representa la continuitat de la nostra Història, l’encarnació triomfant del nostre honor, de la nostra dignitat i del nostre coratge, el gest puixant i digne de la nostra voluntat.

Per la integritat de la nostra raça, per la glòria del nostre partit, pel recomençament de la nostra història, per tots els atributs i obligacions de la nostra ànima, per la garantia del nostre honor, per l’esperit indomable de la nostra voluntat de catalans i d’homes.

Ens conjurem, en aquest moment històric i solemne, de no tenir altre desig, davant de la nostra bandera de les quatre barres roges i l’estel solitari, de mantenir-la hissada tant temps com resti una gota de sang en les nostres venes i de no abandonar-la, més que per a que ens serveixi de mortalla.

Aixequeu, amb mi, el braç i el front, i en un silenci ple de menaces, digueu dins del vostre cor:

Jurem lluitar per Catalunya i la seva bandera!

Jurem venjar els nostres germans morts per ella!

Jurem morir, també, si és necessari generosament amb la il.lusió i l’esperança de fer reviure Catalunya i, amb ella, l’ànima immortal d’aquells que han mort per la Pàtria!

Per una Catalunya lliure i catalana!
Visca Catalunya!senyera,fenix,moviment,identitari,catala,mic,catalunyacatalana,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *