Tenim uns governs que vetllen tant per la població que l’estan condemnant a la ruïna total.M’agradaria ser jo qui corrés amb els risc que sigui amb tal de poder treballar i portar el pa a casa.

M’agradaria ser jo qui decidís si puc obrir o no el meu bar, restaurant, establiment…

Quan tens un negoci cara al públic i t’obliguen a tancar, quan et veus reclós sense diners i amb ruïna imminent potser t’acabaràs morint igual de misèria i de gana, però ho passaràs pitjor.Ens tracten com a nens sense cervell.Tant immadurs som, que no podem agafar les regnes de la nostra pròpia vida?

Hi ha moltes famílies abocades a la misèria.

Mentre uns sembla que cada dia s’enriqueixen i tenen més i més, un tant per cent de població cada vegada més gran no pot tirar endavant.Sense feina i sense recursos.

A qui beneficia aquesta situació intolerable?

Jo preferiria exposar-me a morir que no que em limitin de tal manera que no pugui guanyar-me el pa, perquè potser em moriré igual però a pessics, sota el pont i veient com els meus van minvant i acabant amb les seves vides, il·lusions i esperances.

En cap país civilitzat hi ha les mesures estrictes que se’ns han imposat aquí i no tenen ni la meitat de casos.Potser que enlloc de bombardejar tot el dia a una població amorrada a les televisions els hi donèssiu mitjans per reforçar la seva immunitat i salut, enlloc de terroritzar una població que pel que veig és bastant ignorant i es deixa portar per la por, siguent aquesta molt pitjor que qualsevol virus.

Deixeu de tractar-nos com a conillets d’Índies d’un sinistre experiment.Tant de bo tothom trobi la manera de sobreviure no al COVID sinó aquesta demencial i inepta classe política, que tant si treballa com no van cobrant cada mes per acabar destruint l’economia i la salut d’un país.

1