L’Home dels Nassos és un personatge mític, imaginari, no real, extrany -i a voltes sinistre- que es fa creure a la mainada que apareix l’últim dia de l’any. Se’ls diu que aquest dia surt “un home que té tants nassos com dies té l’any”. Els infants no entenen aquest joc de paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrorrífic, estrafet, amb 365 nassos.  Els petits s’ho creian de bona fe, i més d’un feia campana de l’escola per anar a veure el monstre a l’hora culminant de sonar-se la nassada, operació en la qual emprava unes quantes dotzenes de llençols per a buidar-hi el nombre formidable de nassos que li omplien la cara i altres parts del cos.

Aquesta tradició oral, present en el imaginari des de temps ben remots, s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs i un nas prominent que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos i carmels als petits que surten a buscar-lo. Aquest personatge podria ser una evolució d’una divinitat perduda.