A Mercè Rodoreda li van preguntar: com és que abans ens agradava tant Barcelona?
I ella va contestar:
Oh, és que aleshores Barcelona era catalana.

Ningú sap la meravella que deu ser viure amb normalitat en el teu propi país i plenament en català. Que no t’hagis de violentar per voler que et parlin la teva llengua i hi hagi aquell respecte per als de la mateixa terra.

Que no ens hàgim d’estar discutint i defensant el que és nostre.
Que no ens sentim constantment violentats perquè parlem la nostra llengua i lluïm els nostres símbols. Que no ens sentim estrangers a casa nostra.
Que no ens haguéssim d’amagar per no ser discriminats.

Catalunya catalana
Amb tots els defectes inherents a l’ésser humà i també amb totes les virtuts.
Però catalana a la fi.